El castell de Balsareny és sens dubte el monument més representatiu i carismàtic de la població i un dels més coneguts de la comarca. És ben visible no solament a causa de la seva situació, sinó també a causa de la seva mida i del seu bon estat de conservació. Present des dels orígens en els esdeveniments de la història del poble, l’actual fesomia de l’edificació correspon al més pur estil gòtic civil català i data del segle XIV. Es tracta d’un castell palau gòtic organitzat a partir d’un pati central. A causa d’haver estat ben planificat i edificat, d’acord amb el pla previ i en una sola campanya constructiva, és un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central.

És aturonat (420m. d’altitud), a la vora dreta del Llobregat, al nord del poble. De planta pentagonal, l’espai central és ocupat per un pati, quasi rectangular, envoltat d’una galeria, amb un nivell a peu pla i un nivell superior, al qual s’hi accedeix per una escalinata. Al mig del pati hi ha una gran cisterna, que rep l’aigua de la teulada mitjançant dues canonades. En una posició central hi ha la boca de la cisterna, amb un brocal.

Al nivell de peu pla hi ha una gran sala, connectada amb una sala més petita, on encara hi ha una tina. També hi ha quatre sales i una cambra més. En aquest nivell, a l’edat mitjana, hi devia haver els cellers, les quadres, els graners i les cambres destinades als servidors i guardians.

A la planta principal és on hi havia la sala que servia de menjador, la cuina i les diverses cambres. La sala principal agafa tota l’amplada de l’edifici. Totes les cambres d’aquesta planta són cobertes per un sostre de bigues. Al cim hi ha els merlets, amb una espitllera al mig, característics dels darrers segles medievals.

De l’època romànica queden unes filades de pedres de la part septentrional i l’estructura del pati.

La seva història està lligada al llinatge dels Balsareny. El primer personatge que apareix amb aquest nom és un vicari comtal, Guifred de Balsareny. El seu fill Guillem substituí el cèlebre abat Oliba com a bisbe de Vic, i la seva néta Guisla es casà amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I.